• EMAIL DE CONTACTE: volemviureaflix@hotmail.es
    Comentaris anònims:
    Els comentaris anònims no es faran públics. Es prega respectar als autors dels comentaris.
  • Volem viure a flix

  • Categorías

  • Add to Technorati Favorites
  • Ebresfera logo_BE_M
  • BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog
  • Archivos

  • Escribe tu dirección de correo electrónico para suscribirte a este blog, y recibir notificaciones de nuevos mensajes por correo.

    Únete a otros 4 seguidores

  • Per la Montse:

    Hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, la electricidad y la energía atómica: la voluntad. Albert Einstein

L’MTC a Ascó, ¿per què no?

L’MTC a Ascó, ¿per què no?

Dimecres, 9 de març del 2011

Al Dominical d’EL PERIÓDICO de fa dues setmanes llegíem l’entrevista a James Lovelock, pare de l’ecologia moderna, amb motiu de la publicació en castellà del seu últim llibre, La Tierra se agota. Aquest profeta del canvi climàtic continua sent tremendament apocalíptic sobre el futur de la humanitat en aquest segle, però no hi posa objeccions a l’hora de reconèixer dues coses. Primer, que per aconseguir que els països siguin autosuficients en energia és impossible renunciar a la font nuclear com a motor d’un hipotètic «bot salvavides». I segon, que els residus nuclears ben gestionats no constitueixen un perill seriós. Ell mateix i la seva dona han viscut 25 anys a prop del cementiri nuclear de l’Hague (Normandia). Doncs bé, per emmagatzemar allà mateix els residus radioactius de Vandellòs-1 estem pagant dos milions d’euros cada mes. Mentrestant, es continua ajornant la decisió sobre on s’ha de construir el magatzem temporal centralitzat (ATC) dels residus nuclears generats a Espanya. La negativa de les comunitats autònomes candidates, rendides pel rebuig popular que suscita la paraula nuclear, ho fa molt complicat. 


 

Una de les opcions tècnicament més solvents és situar-lo a la Ribera d’Ebre, on els alcaldes de la comarca no hi veuen cap inconvenient, sinó tot al contrari, ateses les quantioses inversions i la creació de llocs de treball. També sembla l’opció preferida del ministre Miguel Sebastián. Però en aquest tema la política catalana està mostrant la seva mirada més a curt termini, de la qual ningú surt indemne. Fa un any, José Montilla no va tenir el coratge de dir el que pensava i de recolzar la decisió de l’alcalde d’Ascó pel risc de trencar amb els seus socis de govern, radicalment contraris a l’MTC. I ara Artur Mas no és capaç de desmarcar-se de la seva oposició inicial al projecte, tant per debilitat parlamentària com per por d’un càstig electoral al sud de Catalunya. Per superar aquesta mirada tan estreta, és urgent un pacte entre CiU i PSC que posi fi a una negativa políticament irresponsable i incapaç de respondre seriosament a la pregunta: a Ascó, ¿per què no?

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110309/lmtc-asco-per-que/937188.shtml

James Lovelock: http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia-y-tecnologia/20100914/james-lovelock-vida-sobrevivira-cambio-climatico-humanidad/478035.shtml

http://elserciudadano.blogspot.com/2011/03/las-nucleares-segun-el-creador-de-la.html

L’economia multiplica per quatre la inversió en nuclears

L’economia multiplica per quatre la inversió en nuclears

A Catalunya s’acaben generant quatre euros i quatre llocs de treball per cada euro invertit i cada treballador contractat en l’àmbit directe d’Ascó i Vandellòs

Una investigació de la URV reforça el sector

02/03/11 02:00 – tarragona – Ò. Meseguer
 

.

Per cada euro que l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) inverteix o es gasta en les tres centrals nuclears catalanes (Ascó I i II i Vandellòs II) que gestiona, l’economia catalana genera més de quatre euros i la del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, uns 3,3 euros. Aquesta és la conclusió que es desprèn del primer estudi seriós sobre el sector nuclear català, elaborat durant els últims dos anys –i amb dades corresponents al període 2004-2008–, per un equip d’investigadors del centre de recerca en economia industrial i economia pública de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

En aquests cinc anys, l’informe xifra l’impacte global sobre l’economia del país en 3.685 milions d’euros, d’entre els quals només una quarta part (prop de 900 milions) corresponen al que genera la despesa directa en l’activitat de les tres planes. Això serie l’efecte directe, però el document, segons va explicar la doctora Maria Llop, directora de l’estudi, també preveu dos efectes acumulatius més. També hi ha l’efecte indirecte, produït per la necessitat d’augmentar la producció, cosa que fa que s’hagin de demanar inputs a altres sectors (si s’ha de construir un altre edifici a la planta, o un nou vial d’accés); i l’efecte induït, que va més enllà i és el resultat de la generació de més ocupació, més producció en altres sectors i, en última instància, més consum. Aquest és el més important, i està quantificat en més de 2.000 milions d’euros, un 54% de l’impacte total.

Sumats tots tres efectes, hi ha un impacte de l’activitat d’ANAV sobre l’economia catalana que és exactament 4,096 vegades superior a la despesa inicial efectuada. Una despesa que ha anat augmentant en els darrers anys a les centrals d’Ascó i Vandellòs, amb xifres rècords d’inversió en operació el 2009 i el 2010 que expliquen que la doctora Llop mateix vaticinés que, si l’estudi hagués anat més enllà del 2008, l’impacte encara seria major.

En el cas de l’economia territorial, del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, l’impacte global suposa més o menys un 34% del PIB de la demarcació.

“A més de produir la meitat de l’energia que es consumeix a Catalunya, els números confirmen el que teníem clar: generem, riquesa, estabilitat i llocs de treball solvents”, va valorar el director general d’ANAV, José María Grávalos.

Els sectors més beneficiats per l’activitat nuclear, segons l’estudi, són els de serveis a les empreses (22%), sobretot en l’àmbit territorial, i el sector serveis en general (31%). També el comerç (10%).

900.000
milions
d’euros és l’impacte directe de la demanda i la despesa de les tres centrals entre el 2004 i el 2008.
Més:

http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/377418-leconomia-multiplica-per-quatre-la-inversio-en-nuclears.html

Pacte per allargar la vida de les centrals nuclears

dimarts 15 de febrer de 2011

Els grup polítics parlamentaris (PP, PSOE, PNB, CIU, Entesa i Grup mixt) han pactat poder allargar la vida de les centrals nuclears més enllà del límit actual, fixat en 40 anys

dimarts 15 de febrer de 2011
Els grup parlamentaris (PP, PSOE, PNB, CIU, (Entesa  que forma part Esquerra i Pere Muñoz) i Grup mixt) han pactat poder allargar la vida de les centrals nuclears més enllà del límit actual, fixat en 40 anys.
Segons han explicat fonts de CIU, per a l’allargament de la vida de les nuclears es tindrà sempre en compte el dictamen del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) sobre la seguretat i la protecció radiològica de les centrals. 

El pacte s’ha establert en virtut d’una esmena transaccional que va sota el paraigua de la Llei d’Economia Sostenible i que aquest dimarts a la tarda està previst es voti al Congrés dels Diputats.

En el nou text, i segons les mateixes fonts, desapareix la referència als 40 anys de vida útil de la centrals, la qual cosa concerneix a vuit reactors nuclears i els seus titulars hauran de sol·licitar l’allargament de la vida en el marc de la legislació vigent.


L’empresariat català demana a Mas que doni suport al magatzem nuclear a Ascó

Les patronals i cambres de comerç demanen al nou president de la Generalitat que defensi la candidatura catalana per albergar el cementiri de residus en la localitat tarragonina

04/01/2011 20:20

De manera unànime, concertada i convençuda, el món empresarial català ha demanat al nou president de la Generalitat, Artur Mas, que defensi la ubicació del futur cementiri nuclear en la localitat tarragonina d’Ascó, una de les candidatures que el Ministeri d’Indústria espanyol sopesa per albergar aquestes polèmiques instal·lacions. 

En una carta rebuda per Mas (i que també van rebre altres caps de llista de les passades eleccions autonòmiques), les patronals Foment del Treball, Pimec, Cepta, Pimec Tarragona, Cambra de comerç de Barcelona, Col·legi d’Enginyers i Leitat, entre altres associacions, han demanat al nou màxim responsable de l’Executiu català que defensi la candidatura de la localitat catalana per rebre el futur Magatzem Temporal Centralitzat (ATC), una infraestructura dedicada a l’emmagatzematge de residus nuclears que ha suscitat una intensa polèmica a Espanya sobre quin és la ubicació idònia per a la seva ubicació definitiva.

Ascó és juntament amb Guadalajara una de les ciutats aspirants a rebre el denominat cementiri nuclear. L’alcalde de la localitat, Rafael Vidal, ha impulsat que les diferents associacions empresarials concedeixin el seu suport extern a la candidatura. Vidal, que va concórrer a les llistes de CiU a l’alcadía de la població, intenta ara que el món empresarial català aconsegueixi elevar la pressió i convèncer al seu propi partit de la conveniència d’instal·lar l’ATC en la localitat tarragonina.

Resposta ambigua

Mas ha respost en les últimes hores als presidents de les principals organitzacions empresarials catalanes amb un planer justificant de recepció, sense comprometre’s en cap sentit. De fet, alguns sectors es queixen de l’ambigüitat de CiU amb aquesta qüestió, ja que la inversió pública que suposarà té un interès innegable “i perquè el cementiri no augmenta el perill de fons de la zona”, una opinió que comparteixen diverses entitats empresarials consultades. CiU va obrir expedient a Vidal i s’ha solidaritzat amb els ajuntaments i consells comarcals de la zona que s’oposen a la instal·lació, encara que la nova posició en el Govern podria facilitar el canvi d’opinió sobre l’ATC.

Mitjans patronals consultats per Economia Digital subratllen que perdre la inversió en aquesta infraestructura resultaria el primer error de nivell del Govern de Mas. En opinió d’aquests sectors, existeix un concentració òbvia de les infraestructures energètiques a Tarragona. Un fet, afegeixen, que no té sentit en termes de solidaritat i de distribució territorial. “Als últims anys no s’ha pogut fer cap central de cicle combinat a Girona. Tot està a Tarragona”, recorda un alt càrrec de Foment del Treball.

Des de Pimec es recorda que alts especialistes científics han minimitzat l’impacte de la instal·lació i, per contra, subratllen les pèrdues que suposaria quedar-se sense la infraestructura.

Fira de Nadal Ascó

La plantilla d”Ascó i Vandellòs passarà dels 800 empleats actuals a 1.100 en dos anys

La plantilla d”Ascó i Vandellòs passarà dels 800 empleats actuals a 1.100 en dos anys

Nova generació nuclear

ORIOL MARGALEF  – Ascó

El temps de formació va dels sis mesos per a l’escala bàsica als dos anys i mig en el personal especialitzat

En un moment en què moltes indústries de   les comarques de Tarragona tenen seriosos problemes per mantenir el número d´empleats, la plantilla de treballadors de les nuclears d´Ascó i Vandellòs es troba en fase d´expansió. El pla de reforç organitzatiu posat en marxa per l´Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) suposarà que la plantilla de les tres centrals catalanes creixi de 300 persones i passi a 1.100 empleats el 2012.

Després d´anys retallant personal propi, ANAV torna a buscar candidats per a cobrir totes les escales: enginyers superiors, tècnics i professionals, des d´operadors de sala fins a electricistes. El reforç organitzatiu és, de fet, un dels compromisos adquirits per ANAV davant del Consell de Seguretat Nuclear, després de la crisi de les partícules radioactives (2008). “Més enllà de la titulació valorem la capacitat d´aprenentatge, la cultura de seguretat, el compromís i les dots de comunicació dels aspirants”, explica Elías García, cap de Recursos Humans d´ANAV.

A banda dels 1.211 empleats d´empreses externes, les nuclears catalanes donen ara feina de forma directa a 795 persones, de les quals 417 treballen al complex d´Ascó i 378 a Vandellòs II, segons fonts de l´empresa. Un 30% de les noves incorporacions seran titulats superiors, un 35% titulats de grau mitjà, i el 35%, posseïdorsd´un cicle formatiu de grau superior. Per buscar candidats, ANAV han fet accions per donarse a conèixer a la URV i a la UB.

El cert és que, tal com està el mercat laboral, les nuclears tenen on triar. Només cal un exemple. Més de mil aspirants es disputen una trentena de noves places d´operadors de turbines i de reactor. “El procés de selecció és dur. Els candidats passen gairebé tot un dia fent psicotècnics, i després encara passen proves mèdiques i entrevistes personals”, explica García. Abans d´incorporar-se a la feina, a més, hauran d´aprendre les seves funcions.

El període de formació de la plantilla va dels sis mesos, per les escales bàsiques, a dos anys i mig en el cas del personal amb llicència d´operació, una feina altament especialitzada i que opera amb llicència del CSN. Aproximadament la meitat dels empleats de les nuclears són titulats i provénen de les àrees d´influència de la central. Durant el 2010, cada treballador ha dedicat un 8,2% de les hores laborals a la formació, segons dades d´ANAV.

L´ampliació de plantilla permetrà als graus intermitjos dedicar un 50% més del seu temps a la supervisió dels equips. Precisament, l´Organisme Internacional de l´Energia Atòmica (OIEA), en una inspecció a Vandellòs II, va recomanar a ANAV que supervisors i comandaments passessin més temps controlant presencialment la feina dels seus subordinats i no tant al despatx. Per complir, l´empresa ha hagut de contractar més personal d´aquesta categoria.

A més de l´ampliació de plantilla, el progressiu envelliment del personal – bona part hi treballa des dels anys vuitanta-obliga els gestors de les nuclears a planificar el relleu generacional. L´any 2013 hi haurà una quarantena d´empleats en edat de jubilar-se. Al marge de buscar nous empleats per a les responsabilitats que quedaran vacants, avançar les incorporacions permetrà als nous aprendre la seva feina al costat dels veterans.

L´ampliació de plantilla a les nuclears contrasta amb la dramàtica destrucció de llocs de feina que s´ha produïten altres indústries pesades. És el cas de la Lear de Roquetes, que va plegar i va deixar més de 500 persones al carrer, o dels gairebé 900 llocs de feina que, segons la patronal AEQT, s´han retallat durant la crisi al polígon químic de Tarragona.

Aquí teniu la notícia completa:

nova nuclear

Font: La Vanguardia

Tirant del cabdell

Expediente X: ¿Por qué Sebastián sigue siendo ministro?

Por Pilar Portero y Ana R.Cañil

Pueden las polémicas minas de carbón de León ser la razón por la que Zapatero ha mantenido a Sebastián a pesar de la batalla que libra con Pepe Blanco y la animadversión de la ministra de Economía, entre una larga lista de ¿enemigos?. Los agentes Mulder y Scully tiene algunas pistas de este expediente X.

Una reinterpretación del cartel que Mulder tiene en su despacho

Consejo de Ministros. 17 de septiembre de 2010. Miguel Sebastián proyecta un power point -no es la primera vez que se utiliza en el habitual conclave de los viernes- para explicar las razones por las que el cementerio nuclear (ATC) debe ubicarse en Zarra (Valencia). “Miguel -le interumpe Zapatero-, ¿Has hablado con el presidente de la comunidad valenciana?”. “Le he llamado varias veces”, contesta el ministro de Industria. “Pero ¿has hablado o no?”, le espeta De la Vega. “Todavía no”, confiesa Sebastían. La cara seria del presidente evidencia que el hechizo de Miguel Sebastián ya no procura el mismo efecto subyugante. La tensa petición de explicaciones al titular de Industria deja claro al resto de ministros que la magía se ha evaporado. O al menos eso creyeron. Y comentaron. Porque lo cierto es que aunque los días anteriores a la crisis de Gobierno se rumoreaba la sustitución de Sebastian en círculos de industria, el ministro hasta se atrevía a bromear con el asunto. Él no albergaba dudas sobre su continuidad. A pesar de contar con la oposición de Pepe Blanco, un experto en los tejemanejes políticos y quien, incluso con el revés de las primarias de Madrid mediante, sabe como influir en Zapatero.

Teorías sobre este expediente X, que se escapa hasta de las manos de los mismísimos Mulder y Scully, hay tantas como damnificados atesora el que fuera padre de algunos de los grandes de hits de la era Zapatero.  Por ejemplo, de los ya enterrados  400 euros o la falacia de la tarifa social, con la que se alcanzó un sutancioso acuerdo para las eléctricas: las empresas accedían a descontar una media de 70 céntimos al mes a colectivos supuestamente desfavorecidos y a cambio se les perdonaba más de 1000 millones de euros al año a cuenta de las emisiones de CO2.

La hipótesis que se ha impuesto, en la miniencuesta realizada por este blog a diversas fuentes socialistas, es la teoría del carbón. Los reiterativos  ‘Miguel posee tal capacidad de hacerte creer que sigue manteniendo su influencia que hasta Zapatero ignora hasta dónde llega’ o ‘es que Zapatero no olvida favores como cuando se presentó al ayuntamiento’ o ‘es que algunos de los cadáveres de Sebastián podrían arrastrar al presidente’, han perdido vigencia.

El presidente está emperrado en salvar las minas de carbón del Bierzo, su tierra, incapaz de competir en el mercado con el carbón de importación. Entre la caída de la demanda -un 4% en 2009- y la entrada a mansalva de gas y renovables, hay 10 toneladas del caro carbón de León -del que el 99% se utiliza para producir electricidad- apiladas desde hace un año en las centrales paradas. Para ayudar al jefe a cumplir sus compromiso con los mineros del Bierzo, Sebastián ideó obligar a las eléctricas a consumir este carbón a precio regulado, un plan que forzó a Almunia a interceder para su aprobación en la UE. Y aquí es donde entra Pepe Blanco en escena con un monumental cabreo –que viene de lejos– ya que en Galicia -el ministro de Fomento también quiere cumplir con sus paisanos- funcionan importantes centrales térmicas (en As Pontes y Cerceda) con carbón de importación que dejarían sin trabajo a unas 3000 personas.

Agarrándose al SOS que le han lanzado los transportistas, a quienes también afecta esta medida, Blanco ha logrado entrar en el comité que se ha montado para buscar soluciones a una situación que no contenta a ninguna de las partes, y a la que se suma la paralización de la medida por la Audiencia Nacional el pasado viernes.

En Economía tampoco tocan las castañuelas cuando se pronuncia el nombre de Sebastían. Los disgustos que provocó a Solbes, los ha heredado Salgado. La ministra ha tenido que otorgar aval del Estado para colocar la deuda del monstruoso déficit de tarifa -17.000 millones de euros que seguirán pagando nuestros nietos- en el mercado, y que encima tendrá que competir con la deuda del Tesoro  en plena crisis. Estos son sólo algunos de los datos que tratan de responder a la pregunta de moda en foros político-económicos ¿Por qué Zapatero ha mantenido a Miguel Sebastián?

Publicado por cañilyportero en martes, noviembre 02, 2010

Font:http://tu2is.blogspot.com/2010/11/expediente-x-por-que-sebastian-sigue.html