• EMAIL DE CONTACTE: volemviureaflix@hotmail.es
    Comentaris anònims:
    Els comentaris anònims no es faran públics. Es prega respectar als autors dels comentaris.
  • Volem viure a flix

  • Categorías

  • Add to Technorati Favorites
  • Ebresfera logo_BE_M
  • BlogESfera Directorio de Blogs Hispanos - Agrega tu Blog
  • Archivos

  • Escribe tu dirección de correo electrónico para suscribirte a este blog, y recibir notificaciones de nuevos mensajes por correo.

    Únete a otros 4 seguidores

  • Per la Montse:

    Hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, la electricidad y la energía atómica: la voluntad. Albert Einstein

CCOO organitza un acte a Flix sobre medi ambient, producció energètica i sostenibilitat

El proper dimarts, 28 de febrer, a les 17:30 h., i a la sala de Ca Don Ventura, hi haurà un acte promogut i organitzat per CCOO, amb els suport de l’Ajuntament de Flix, sobre medi ambient, producció energètica i sostenibilitat.

Primerament es farà la presentació del llibre Energia, aigua, medi ambient, territorialitat i sostenibilitat, de Xavier Elías Castells, enginyer industrial  i director de la Borsa de Subproductes del Consell de Cambres de Catalunya, i Santiago Bordas Alsina, doctor enginyer industrial per l’ETSII de Barcelona. El presentarà un dels autors, Xavier Elías.

Tot seguit s’obrirà una taula-col·loqui sobre el futur de l’energia al territori, que comptarà amb la participació dels autors del llibre; de Rajai Aghabi, cap del Projecte Zèfir Test Station de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya; i José Manuel Jurado, responsable del Departament de Sostenibilitat de CCOO a Catalunya. La presentació de l’acte anirà a càrrec de Jaume Pros, secretari general de la UI CCOO de Tarragona i el clourà Francesc Barbero, regidor de promoció econòmica de l’Ajuntament de Flix.

Font: Ajuntament de Flix

(http://www.flix.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=835:ccoo-organitza-un-acte-a-flix-sobre-medi-ambient-produccio-energetica-i-sostenibilitat&catid=1:noticies)

L’alcalde de Flix celebra que l’MTC siga un “tema tancat”

 
 Ja s’estan produint les primeres reaccions al territori, a la decisió del govern de l’Estat d’emplaçar el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Villar de Cañas. L’alcalde d’Ascó, el convergent Rafel Vidal, té previst fer una valoració del tema aquest mateix dimecres al matí; però abans també han parlat de la mateixa qüestió l’alcalde de Tortosa, el també convergent Ferran Bel, i l’alcalde de Flix, el socialista Marc Mur. En el primer cas, Bel va agrair ahir dilluns la valentia del govern de l’Estat per haver pres una decisió, i va celebrar que s’haja respectat la voluntat del Parlament i del mateix govern de la Generalitat, contraris a la instal·lació de l’MTC a Catalunya. Per la seua banda, l’alcalde de Flix ha aprofitat aquest matí el seu pas per l’informatiu Primera Columna per celebrar que el tema s’haja pogut tancar, encara que haja estat amb un govern del PP
 

Nucleares colaboran en la recuperación del antiguo pueblo de Corbera d’Ebre

 
11-11-2011 / 16:00 h
 

Tarragona, 11 nov (EFE).- La Asociación Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) ha firmado un convenio con el Ayuntamiento de Corbera d’Ebre que da continuidad a la colaboración que mantienen ambas instituciones para recuperar el espacio histórico y monumental del ‘Poble Vell’, informa la ANAV.

Este escenario, uno de los que sufrieron una mayor devastación durante la batalla del Ebro de la Guerra Civil, fue declarado Lugar de Interés Histórico por el Parlament de Catalunya.

Esta colaboración, inscrita en el marco de la política de ANAV de apoyo al entorno de sus centrales, se centrará en la restauración de la iglesia de Sant Pere con el objetivo de profundizar en el potencial turístico que este elemento emblemático tiene para el conjunto del espacio del ‘Poble Vell’.

El nuevo acuerdo da continuidad a la trayectoria de colaboración entre ANAV y el Ayuntamiento de Corbera d’Ebre a favor de la potenciación turística del ‘Poble Vell’ como punto esencial para la red de escenarios de la Batalla del Ebro.

Durante el acto de firma del convenio, el alcalde de Corbera d’Ebre, Sebastià Frixach, ha destacado que “la aportación de ANAV para la rehabilitación de la iglesia permitirá recuperar otra parte de la historia del pueblo, además de dar vida a un espacio que durante setenta años ha estado muerto”.

Del mismo modo, ANAV ha firmado esta semana acuerdos de colaboración con los municipios de La Fatarella y El Molar para fomentar mejoras para la población de ambas localidades. EFE

 

 

Els municipis amb una economia basada en energètiques esquiven la crisi

Els municipis amb una economia basada en energètiques esquiven la crisi

Poblacions amb nuclears, parcs eòlics, petroquímica, presons o incineradores no han hagut d’apujar impostos ni suprimir inversions | La crisi no ha fet amortir les crítiques a la implantació “massiva” de parcs eòlics a la Terra Alta

La Vanguardia en català | 08/11/2011 – 08:41h

Esteve Giralt Tarragona , Oriol Margalef Tortosa , Luis Benvenuty Barcelona

 

 Existeix un grup d’ajuntaments privilegiats que no han aplicat retallades, apujat impostos, suprimit inversions ni serveis. Encara que no viuen fora de les penúries econòmiques generals, els municipis que van basar la seva economia en nuclears, parcs eòlics o indústries petroquímiques estan esquivant molt millor les fuetades de la crisi. Fins i tot el que durant anys es va veure com una hipoteca de futur, com ara abocadors, incineradores o presons, s’ha acabat per convertir en una taula de salvació.

Amb la gairebé totalitat dels ajuntaments ofegats, produeix un bon contrast constatar que altres consistoris continuen invertint en equipaments públics sense necessitat d’endeutar-se, congelant impostos. Alguns dels casos més significatius es troben a les comarques de Tarragona i de l’Ebre, que van patir com un greuge històric la concentració de la producció energètica del país.

La mateixa sensació de cambra dels mals endreços tenia Sant Adrià de Besòs, encara que en el seu cas de l’àrea metropolitana, en un racó ideal per la proximitat a Barcelona per acollir les infraestructures que desperten menys simpatia veïnal. D’aquesta manera, es van aixecar la tèrmica de les tres xemeneies i la incineradora. I els veïns encara recorden les pluges negres que els arruïnaven de tant en tant la bugada.

La celebració del Fòrum del 2004 va suposar un punt d’inflexió: vastos erms es van convertir en la gran esplanada, la Mina va inaugurar biblioteca, tramvia… i el barri de laCatalana es va transformar. Les grans infraestructures es van convertir més que mai en una nosa, un escull per al desenvolupament. I davant la jubilació imminent de les tres xemeneies –i en paral·lel al desenvolupament de les unitats de producció d’energia de cicle combinat d’Endesa iGas Natural– es va planejar que la faraònica tèrmica es convertís en un equipament ciutadà i els seus encontorns en un barri nou de milers d’habitatgesaprimera línia de mar. Però la crisi va convertir totes les previsions d’ingressos en paper mullat.

Aquelles infraestructures són ara tot un pilar del finançament de l’Ajuntament de Sant Adrià. El seu pressupost és d’uns 35 milions i n’ingressa més de quatre i mig per l’IBI d’infraestructures especials, és a dir, la central tèrmica ja jubilada, les tres unitats de cicle combinat i la incineradora.

Malgrat la crisi i la dificultat d’oposar-se a inversions vinculades també a la creació d’ocupació, al territori continuen sentint- s’hi veus contràries. “Ara és una coartada de país el que durant anys va ser una coartada utilitzada a laTerra Alta”, afirma Jesús Carbó, de la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta, en contra de la implantació “massiva” de parcs eòlics a la comarca.

La crisi està castigant també alguns dels municipis que durant anys han confiat en una indústria única, com li passaaFlix (Ribera d’Ebre) amb la química, cosa que demostra en la pràctica que res no és etern. L’època de vaques magres mostra també que un ajuntament d’economia arreglada tampoc és garantia d’ocupació i prosperitat, com a la Canonja (Tarragonès), amb les arques municipals plenes i una taxa d’atur del 15%.

CCOO organitza el Fòrum Flix 2011

CCOO / Ajuntament de Flix

El proper 28 de juny, CCOO de Catalunya organitza el Fòrum Flix 2011, amb el suport de l’Ajuntament. Aquesta jornada sevirà per debatre el present i, encara més important, el futur industrial del Flix, després que l’activitat química industrial, que ha estat present des de fa més de cent anys, sigui incerta. És per aquest motiu que es fa necessari repensar el model de desenvolupament que ha caracteritzat Flix durant el darrer segle. La jornada comptarà amb la presència de representants del món acadèmic, polític, empresarial i sindical.

Des de CCOO no són aliens a aquest procés de canvi, i volen ser agents actius d’aquesta transformació cap a un model productiu competitiu i respectuós amb l’entorn, que permeti afrontar els reptes de futur. Amb el Fòrum Flix 2011, doncs, es vol donar veu a tots aquells agents que, dels dels àmbits polític, acadèmic, empresarial i sindical, poden aportar idees i posicions de futur que permetin seguir amb l’activitat industrial al poble.

La jornada es durà a teme al cinema de la Unió Social de Flix, i començarà a les 10 del matí, amb la salutació de l’alcalde de Flix, Marc Mur, la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació a les Terres de l’Ebre, Mercè Miralles, i d’Òscar Bosch, vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Seguidament hi haurà una conferència a càrrec d’Albert Palanques, investigador del CSIC. A continuació tindrà lloc un debat obert sobre les potencialitats industrials de Flix, que serà moderat per Aurora Masip, periodista, i que comptarà amb la participació de Francisco Javier Flores, subdirector general d’Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat; Josep Maria Serena, conseller delegat d’AUMA Consultores i membre del CADS; Marc Fargas, director de la planta d’Ercros de Flix; Carlos Loaso, cap territorial de l’Agència Catalana de l’Aigua a les Terres de l’Ebre; i Xavier Elias, director de la Borsa de Subproductes de Catalunya. A la tarda, i després del passi d’una projecció audiovisual, es farà una taula rodona, amb el títol d’Un nou model productiu per a Flix, moderada per Noel Climent, coordinador de Política Sectorial de CCOO de Catalunya, i que comptarà amb la participació de Carles Vilaseca, representant de Seeger Engineering; Ramon Carbonell, director d’Eoliccat; i Jordina Arcal, investigadora de CTM-Centre Tecnològic. Finalment tancarà la jornada Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya.

La inscripció a la jornada és gratuïta, però es prega confirmació d’assistència a l’adreça de correu electrònicsostenibilitat.tgn@ccoo.catAquesta adreça electrònica s’està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-lao al número de telèfon 977228396.

Un estudio cifra en 3.685 millones el impacto económico nucleares catalanas

Un estudio cifra en 3.685 millones el impacto económico nucleares catalanas

(Cataluña) ECONOMIA,SECTORES-EMPRESAS,ENERGIA-MINERIA | > AREA: Economia, negocios y finanzas
01-03-2011 / 19:00 h

Ascó (Tarragona), 1 mar (EFE).- Un estudio realizado recientemente por un equipo de investigadores del Departamento de Economía de la Universidad Rovira i Virgili (URV) de Tarragona cifra en 3.685 millones de euros el impacto global de las actividades de las nucleares de Ascó y Vandellòs II sobre la economía catalana.

Concretamente, este estudio cifra el efecto multiplicador ocasionado por la demanda y el gasto de la Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) y de sus trabajadores en algo más de cuatro euros generados por cada euro invertido.

Esto significa “un impacto global en Cataluña valorado en unos 3.685 millones de euros a partir de una demanda y un gasto de las centrales nucleares Ascó y Vandellós II y de sus trabajadores próxima a los 900 millones de euros”, han explicado los responsables del estudio, los investigadores Maria Llop y Jordi Sardà.

Estas cifras corresponden al periodo 2004-2008 y su impacto ha sido calculado mediante la metodología ‘Input-Output’, que refleja las relaciones existentes entre todos los sectores productivos y cuantifica en qué medida el gasto en un sector se multiplica por toda la economía.

La investigación revela también que el impacto de la actividad de ANAV y de sus trabajadores sobre la economía catalana es “exactamente 4,096 veces superior al gasto inicial efectuado”.

Por otra parte, el estudio ha querido acercar más el objeto de análisis al territorio y ha aplicado la misma metodología al impacto económico de las centrales nucleares Ascó y Vandellós II sobre la provincia de Tarragona, con el resultado de que es el territorio que “recibe un impacto económico más intenso”.

En este sentido, de los algo más de cuatro euros por cada euro de gasto de ANAV que se generan en el conjunto de Cataluña, son 3,3 euros los que impactan exclusivamente en la provincia de Tarragona, donde los efectos directo, indirecto e inducido de la actividad económica de las centrales representa cada año aproximadamente un 3 % del PIB.

Por lo que respecta a la traducción de esta actividad económica de ANAV en creación de puestos de trabajo, el estudio indica que, por cada empleo creado como consecuencia de la demanda directa de la las centrales y sus trabajadores, se generan cuatro puestos en el conjunto de Cataluña.

En términos absolutos, el estudio cifra en 10.500 los puestos de trabajo que ha ocasionado directamente la demanda y el gasto de las tres centrales nucleares en el periodo analizado, mientras que indirectamente se han generado 7.922 y de forma inducida, 23.340.

Globalmente, la actividad económica de ANAV ha generado, entre los años 2004 y 2008, 41.825 puestos de trabajo en el conjunto de Cataluña.

Estos datos presentan nuevamente un efecto especialmente concentrado en el mercado laboral tarraconense, ya que de estos 41.825 puestos de trabajo generados en el conjunto de Cataluña, exactamente 29.368 corresponden a la provincia de Tarragona. EFE 1010127

Font:

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=709955

L’economia multiplica per quatre la inversió en nuclears

L’economia multiplica per quatre la inversió en nuclears

A Catalunya s’acaben generant quatre euros i quatre llocs de treball per cada euro invertit i cada treballador contractat en l’àmbit directe d’Ascó i Vandellòs

Una investigació de la URV reforça el sector

02/03/11 02:00 – tarragona – Ò. Meseguer
 

.

Per cada euro que l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) inverteix o es gasta en les tres centrals nuclears catalanes (Ascó I i II i Vandellòs II) que gestiona, l’economia catalana genera més de quatre euros i la del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, uns 3,3 euros. Aquesta és la conclusió que es desprèn del primer estudi seriós sobre el sector nuclear català, elaborat durant els últims dos anys –i amb dades corresponents al període 2004-2008–, per un equip d’investigadors del centre de recerca en economia industrial i economia pública de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

En aquests cinc anys, l’informe xifra l’impacte global sobre l’economia del país en 3.685 milions d’euros, d’entre els quals només una quarta part (prop de 900 milions) corresponen al que genera la despesa directa en l’activitat de les tres planes. Això serie l’efecte directe, però el document, segons va explicar la doctora Maria Llop, directora de l’estudi, també preveu dos efectes acumulatius més. També hi ha l’efecte indirecte, produït per la necessitat d’augmentar la producció, cosa que fa que s’hagin de demanar inputs a altres sectors (si s’ha de construir un altre edifici a la planta, o un nou vial d’accés); i l’efecte induït, que va més enllà i és el resultat de la generació de més ocupació, més producció en altres sectors i, en última instància, més consum. Aquest és el més important, i està quantificat en més de 2.000 milions d’euros, un 54% de l’impacte total.

Sumats tots tres efectes, hi ha un impacte de l’activitat d’ANAV sobre l’economia catalana que és exactament 4,096 vegades superior a la despesa inicial efectuada. Una despesa que ha anat augmentant en els darrers anys a les centrals d’Ascó i Vandellòs, amb xifres rècords d’inversió en operació el 2009 i el 2010 que expliquen que la doctora Llop mateix vaticinés que, si l’estudi hagués anat més enllà del 2008, l’impacte encara seria major.

En el cas de l’economia territorial, del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, l’impacte global suposa més o menys un 34% del PIB de la demarcació.

“A més de produir la meitat de l’energia que es consumeix a Catalunya, els números confirmen el que teníem clar: generem, riquesa, estabilitat i llocs de treball solvents”, va valorar el director general d’ANAV, José María Grávalos.

Els sectors més beneficiats per l’activitat nuclear, segons l’estudi, són els de serveis a les empreses (22%), sobretot en l’àmbit territorial, i el sector serveis en general (31%). També el comerç (10%).

900.000
milions
d’euros és l’impacte directe de la demanda i la despesa de les tres centrals entre el 2004 i el 2008.
Més:

http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/377418-leconomia-multiplica-per-quatre-la-inversio-en-nuclears.html